diumenge, 8 de desembre de 2013

MÉS TRAPILLO...

Avui us ensenyo un paner que li vaig regalar a la meva mare per endreçar un calaix del seu bany...


L'he fet de ganxet amb punt baix i he seguit un patró que em va recomamar la Cristina, gràcies reina!
La veritat és que m'ha quedat grandet i una mica més panxut que els de la Cristina, però cap perfectament dintre del calaix i ma mare encantada.


I de lluny queda perfecte (no es veu cap defecte, je je!).


Fins d'aqui uns dies!

ANNA

diumenge, 17 de novembre de 2013

SAMARRETA PEL NIL

Molt de temps...massa temps sense actualitzar el blog....M'encanta seguir els vostres blogs i m'encanta tenir-ne un per compartir els petits projectes que vaig fent (jo me'l prenc com el meu diari personal).
No he deixat mai de seguir blogs,  n'aprenc moltíssim i també m'ajuda tant!, només he estat una mica més "inactiva" del que és normal en mi (i no per falta de ganes!) a vegades no tens l'humor, el temps, el motiu per escriure o simplement no et trobes prou bé i reserves forces per altres coses.

Ara ja està! us vull ensenyar la meva primera samarreta que vaig fer aquest estiu amb una aplicació de les meves amigues i veïnes de  Desedamas. Mai havia fet punt de festó i he de confessar que, tot i que la costura no és lo meu, m'ho vaig passar pipa i en una tarda ja la vem tenir llesta.

Així doncs som-hi!

Les aplicacions les va triar el Nil durant la fira de Sitges i la va estrenar el dia del Festival de Final de Curs.
Per la part de davant el  planeta i la nau espacial...

A l'esquena...................no podia ser una altra cosa, oi? ja ja ja

Fins quan? espero que no passin uns altres 7 mesos més, però prefereixo no prometre res i anar fent dia a dia.

Anna

dijous, 21 de març de 2013

TRAPILLO AMB PUNT DE MITJA


Fa ja un mes i mig (a finals de febrer) vaig anar a Nido de Abeja a fer un curset de cabàs de trapillo amb punt de mitja.
Era un divendres a les 5 de la tarda a Barcelona, tenia permís de la feina perquè aquell mati havien fet una petita operació ambulatòria a la meva mare i vaig ser amb ella. Tot havia anat bé, ella reposava a casa i per la tarda...........ufff.......... genial.

Surto de casa a peu tot caminat en mig de Gràcia, el meu barri, passo per davant de la meva escola (ara és un supermercat, aixxxxx que poc poètic, oi? el Col·legi Montseny del Carrer Encarnació) i xino-xano vaig anar descobrint racons, recordant carrers, botigues que ja no hi son, botigues noves....no tenia cap pressa, aquell divendres el temps no apretava gens. Feia temps que no passejava. A Barcelona hi anem molt, a veure l'àvia, al teatre amb el Nil, a fer gestions, al dentista, al Clínic (sovint, per desgràcia...), de compres..... però a passejar sola per anar a fer alguna cosa per mi i només per mi feia tant de temps!.

Entro a Nido i flipo! quin bon rotllo hi ha, quin munt de coses per fer, idees, llanes....uauuuu!.  Conec la Laura  (encantadora)  i comencem el curset set noies que no ens coneixem de res, però tenim una afició comuna i això fa que sense pensar ni improvisar comencis a parlar, a escoltar l'Anna (que té un blog anomenat la canilla ) la "mestra" molt maca i au som-hi!


Com pesen les agulles quan la peça comença a ser grandeta!.
I el resultat és:


Xulo, oi? i pràctic, ja el tinc ple de cremetes i mostres al bany, per fi un calaix endreçat, je je.


Doncs això és tot.
Per mi aquest cabàs és molt més que un simple cabàs....és el record d'un dia rodó.

Anna

dimarts, 12 de març de 2013

AVUI UNA FUNDA PEL MÒBIL DE LA PADRINA

Aquesta vegada una cosa petita.
La padrina del Nil em va demanar una funda pel mòbil i mentres el  Nil entrenava a futbol la vem tenir llesta!.
És molt sencilla de fer, us deixo l'enllaç on està perfectament explicada.


Sencilla, ràpida i útil (una mica hivernal, això si...i ara que ve la primavera....bé què hi farem aviat n'haurem de fer una altre, oi?  je je je)



Gràcies padrina per fer-me les fotos (ja sabeu que soc un autèntic desastre en pensar de fer fotos de tot.....) i gràcies per aquestes mans tant cuidades (perquè no dir-ho, les meves no són iguals no...)

Anna

dimarts, 5 de març de 2013

AQUEST ANY MÉS COLLS!

Definitivament ha estat el meu any dels colls.

Des que vaig començar a fer ganxet i mitja la major part dels treballs han estat colls. De fet són sencills de fer, són agraïts perquè acabes desseguida i a més a més amb aquest fred i aquesta humitat és el millor que es pot fer (i si ets aprenent com jo encara més).

O sigui que aquesta vegada colls fets de ganxet, els vaig veure en aquest blog:  marionesdetumi i em van encantar.  Gràcies Maria per explicar-me com fer-los.


N'he fet de molts colors (mitja classe del Nil té un buff fet per mi...) i com sempre no penso a fer fotos de tot! quin cap! el dia que hi vaig pensar només en tenia un de color rosa i pobre Nil (que és el model de casa per imposició de sa mare....) se'l va haver d'emprovar de color rosa, aixxxx!!!! . I ara pensareu, perquè no li va posar el de color blau de la primera foto? doncs... perquè ja l'haviem regalat!


La llana que he utilitzat és la mateixa que els colls fets de mitja del post anterior, Maxi Merino de la casa KATIA.



I aquest és l'últim que si us hi fixeu abans de donar-lo he fet les fotos al cotxe! ufff almenys no se m'ha oblidat!

Doncs ja estan, de moment, tots els colls que he fet fins ara.

Anna

dimecres, 6 de febrer de 2013

I EL SEGON TREBALL DE MITJA...

Bé sembla que no he escarmentat amb la boina, però es que fa tant de fred....
Aquesta vegada buffs, buffs i més buffs!
Fa uns mesos visitant el blog de la Montse  (que no tinc el plaer de conèixer, però la segueixo i us el recomano)  les mil i una idees vaig veure un post on feia un coll de mitja i el punt em va captivar, us deixo l'enllaç, ja ve l'hivern . Vaig intentar trobar el punt amb tutorials i cercant per internet, però no me'n vaig sortir perquè com que no sé el nom del punt no en trobava cap que s'assemblés, o sigui que finalment em vaig decidir a preguntar-li per mail i ella amablement  em va explicar el punt.
Moltes gràcies Montse!.



Heu vist quina model més guapa!, és la meva neboda, la primera en tenir un buff amb punt de mitja  fet per mi.
Doncs bé, després d'aquest primer coll n'han vingut tants...em sembla que ja n'he fet uns 14 ó 15, ja m'he descontat. D'alguns no en tinc ni fotos!

Aquests colls els he fet amb la llana Katia Maxi Merino,  té un tacte molt suau, és molt calenta, no pica  i una cosa molt important per mi alhora de triar una llana, té una paleta de colors que em va agradar molt. La treballo amb les agulles del nº8.



El coll de colors en degradat és  Katia INCA    i els colors són increïbles, oi?. Aquest l'he fet amb agulles del nº10 perquè és bastant més gruixuda.



Jo li dóno molta importància a l'assortit de colors, perquè si has treballat molt bé amb una llana i el resultat ha estat bo aleshores si vols repetir per regalar o fer encàrrecs i no té colors macos per triar et trobes molt limitada.

I el toc final...


Em va fer gràcia fer aquestes etiquetes, són sencilletes perque no tinc res d'scrap però mira...


Aquest me'l va encarregar una amiga triant-se ella mateixa la llana, aqui vaig treballar amb l'agulla del nº 10. No tinc la referència de la llana utilitzada.

Bé doncs aquests són uns quants dels colls que he fet. Encara en falten, però els deixo pel proper post...és un hivern de colls, el meu primer hivern fent ganxet i mitja!.

dilluns, 21 de gener de 2013

EL MEU PRIMER TREBALL EN PUNT DE MITJA...


Aqui teniu la meva primera boina feta amb punt de mitja. La vaig fer per una companya de feina farà ja un parell de mesos...

Un dia que estava inspirada li dic a la Núria, demana'm el que vulguis!!!!  (no ho feu mai si sou principiants...),  i ella em diu sorpren-me! i jo xula de mi li contesto  amb el teu cabell tant arrissat et quedaria genial una boina! (aaaaaaaaala! ja ho havia dit, i ara què faig???  SOCORRS! mai he fet boines!)....

Miro per internet i clar no pesco res de res perquè no sé interpretar els patrons, no sé els noms dels punts.....ufffff  , decideixo esperar-me un cap de setmana que baixo a veure la meva mare a Barcelona per anar a la botiga petita del barri a que em resolguin el problema...Haurieu hagut de veure la cara de la dependenta, ja ja ja, em diu literalment: - dona si no has fet mai punt de mitja perquè no li regales una bufanda....? - No inadmissible!!! (seria rebaixar-me!!! )  ha de ser boina...i ella rient m'explica un patró que realment és apte per a principiants i el resultart dóna el pego, oi?

Heu vist quin model tinc? pobre Nil feia una fila.....
Us explico el patró per si voleu impressionar com jo (ja ja és broma!).  És un patró bastant sencill perquè no s'han de minvar punts fins al final, es tracta de combinar amb les agulles del nº5 i del nº 8. ( Us imagineu que a més a més de no haver fet mai mitja he posar i treure punts...ni t'explico!)
  • Es comença  muntant,  amb agulles del nº5, 68 punts (això dependrà del gruix de la llana, millor prendre la mida del contorn del cap de qui va adreçada i després fer una mostra de punts per poder estrapolar en nº de punts necessaris... si, si, molta teoria però a mi me'ls va muntar la dependenta...).
  • Els següents 4 cm farem el canalé (punt del dret i punt del revés)

  • Un cop tenim el canalé fet  cambiem les agulles per les del nº8 i comencem fent el cos de la boina amb punt anglès durant 15 cm. (el punt anglès està als tutorials per internet ("que no cunda el pánico"))
  • I finalment els 3 cm. últims seguir fent punt anglès però amb l'agulla del nº 5 i minvant algun punt..(aquest és un punt crític, perquè anar minvant punts és fàcil de dir, però fins quan s'ha de minvar....en el meu cas fins l'infinit...!)
Aqui us explico un secret vaig minvar tant que al final em va quedar com un xurro llaaaarg i clar com que ets novata no saps desfer i collir els punts, oi? doncs la solució perfecte, ejem, ejem: :un botó de fusta ben gran!!!! i voilà boina feta!!!!



No us penseu que les fotos tant petites són casuals, no.....és que vosaltres en sabeu molt i d'aquesta manera sembla que no es vegi tant el xurro de llana que hi ha a sota del botó!




Apa Núria! que no em rigut ni res amb la boina, oi?

Bé prometo que la meva següent intentona amb la mitja serà menys ambiciosa i més seriosa. Ho prometo.

Anna


dijous, 17 de gener de 2013

GRÀCIES

Dimarts vaig tenir una gran sorpresa, vaig rebre un paquetet de part de la Cristina de  No paris de cosir...!!!

 
Moltíssimes gràcies Cristina per aquest buff  tant calentet,  per pensar-hi, pel carinyo que hi poses i sobretot per la il·lusió que transmets en tot el que fas i que ens deixes disfrutar a través del teu blog!!!.
 

Gràcies


dimarts, 15 de gener de 2013

I ELS REIS VAN ARRIBAR....

Avui us explicaré una història que em fa molta il·lusió compartir, però que no té a veure amb el blog o si...perquè parlo de mi...i de La Llacuna (LLANNACUNA= Llana+Anna+La Llacuna).

En l'anterior post vaig parlar de lo nerviosos que estàvem perquè venien els Reis d'Orient...doncs vam anar cap a l'esperada cavalgata,  el Nil i el seu inseparable amic Pau, amb la banda del poble (no podia ser d'una altre manera!) acompanyant els Reis cap a la plaça per escoltar el seu discurs anual.


 
La cavalgata va ser molt lluïda, un cop érem a la plaça  vem escoltar atentament els tres discursos dels Reis.  El Nil (que és un seguidor incondicional del Rei negre) em diu:
- Mama avui vull que vingui a casa el Rei Blanc....
i jo li contesto,
- Ostres Nil això no es pot triar, hi ha molts nens i nenes i els tres reis s'han de repartir la feina. Segur que vindrà, però no sabem quin...
- Si ja, però aquest any no sé perquè m'agradaria el blanc, com que l'any passat va venir el negre...
 

I  ves per on, després de sopar una mica, truquen a casa i es presenta el Rei blanc....però aquest any sort en vem tenir dels patges, perquè el pobre Melcior  va venir tant afònic que no podia ni parlar....i el Nil li diu:
- Ha vingut el rei que jo volia!...  saps una cosa?  el meu pare està treballant....jo li donaré els seus regals...
- i el seu pare li contesta (baixet, sense cridar per culpa de la terrible afonia que tenia) ostres Nil quin pare més treballador que tens!

 
A la matinada, quan va arribar el seu pare cansat de tant treballar.......el Nil li diu
-Papa saps que ha vingut el rei blanc? T'ho has perdut, però no et preocupis jo t'he guardat els teus regals! eren les dues de la matinada...
 
És increïble el que fa la il·lusió, oi?  i si durés tota la vida!


dissabte, 5 de gener de 2013

ESPERANT ELS REIS....

Avui i aprofitant que el trapella de casa fa una migdiada pactada des de fa dies....per poder anar a la cavalcata de Reis... puc publicar el meu tercer post.
Doncs bé, avui faré una cosa curteta (per si es desperta....estem tant nerviosos!!!).

Fa dies vaig veure un suro molt original que va fer la Marta del TM (que no conec personalment perquè estem molt lluny, però seguir el seu blog és una gran font d'inspiració). Aqui us deixo el seu post:  un suro , ella va trigar  5 minuts en fer-lo, jo una miqueta més....però el resultat ha estat xulíssim.

Escollir la tela va ser sencill, la vaig trobar mirant el blog de la Cristina, no paris de cosir, no us deixo el post concret perque no l'he sabut tornar a trobar, en té tants!!!! ella hi va fer una bandolera pel seu marit i em va encantar!  em vaig posar en contacte amb ella a través del mail i en 5 minuts ja tenia la resposta, moltes gràcies Cristina!, no només em va contestar si no que ella mateixa em va facilitar la roba. Va ser tant sencill i perquè no una excusa perfecte per conèixe-la (ja ja ja)!.
Al Nil li encanten els mapes, vol saber on són els diferents llocs de què sent parlar i SOBRETOT de quin païs vénen els dinos, els tigres, on viuen els elefants?

Doncs aqui teniu el suro que està penjat a la cuina per poder-hi enganxar lo més important que tenim, el dia a dia!.



Així va quedar


Ja l'anem omplint...


I ara ja és imprescindible a la cuina!

Doncs bé, tinc mooltes coses pendents per explicar-vos referent a diferents regals de nadal, però ara ja ens hem de preparar per la cavalgata de Reis!!!! Hi ha algú que ja s'està despertant....pobret mai fa la migdiada, però avui és especial, oi?

Desitjo que els Reis un portin molts "dia a dia" com jo dic, de fet és lo més important, els petits instants de cada dia!

Una forta abraçada!

Anna