dilluns, 21 de gener de 2013

EL MEU PRIMER TREBALL EN PUNT DE MITJA...


Aqui teniu la meva primera boina feta amb punt de mitja. La vaig fer per una companya de feina farà ja un parell de mesos...

Un dia que estava inspirada li dic a la Núria, demana'm el que vulguis!!!!  (no ho feu mai si sou principiants...),  i ella em diu sorpren-me! i jo xula de mi li contesto  amb el teu cabell tant arrissat et quedaria genial una boina! (aaaaaaaaala! ja ho havia dit, i ara què faig???  SOCORRS! mai he fet boines!)....

Miro per internet i clar no pesco res de res perquè no sé interpretar els patrons, no sé els noms dels punts.....ufffff  , decideixo esperar-me un cap de setmana que baixo a veure la meva mare a Barcelona per anar a la botiga petita del barri a que em resolguin el problema...Haurieu hagut de veure la cara de la dependenta, ja ja ja, em diu literalment: - dona si no has fet mai punt de mitja perquè no li regales una bufanda....? - No inadmissible!!! (seria rebaixar-me!!! )  ha de ser boina...i ella rient m'explica un patró que realment és apte per a principiants i el resultart dóna el pego, oi?

Heu vist quin model tinc? pobre Nil feia una fila.....
Us explico el patró per si voleu impressionar com jo (ja ja és broma!).  És un patró bastant sencill perquè no s'han de minvar punts fins al final, es tracta de combinar amb les agulles del nº5 i del nº 8. ( Us imagineu que a més a més de no haver fet mai mitja he posar i treure punts...ni t'explico!)
  • Es comença  muntant,  amb agulles del nº5, 68 punts (això dependrà del gruix de la llana, millor prendre la mida del contorn del cap de qui va adreçada i després fer una mostra de punts per poder estrapolar en nº de punts necessaris... si, si, molta teoria però a mi me'ls va muntar la dependenta...).
  • Els següents 4 cm farem el canalé (punt del dret i punt del revés)

  • Un cop tenim el canalé fet  cambiem les agulles per les del nº8 i comencem fent el cos de la boina amb punt anglès durant 15 cm. (el punt anglès està als tutorials per internet ("que no cunda el pánico"))
  • I finalment els 3 cm. últims seguir fent punt anglès però amb l'agulla del nº 5 i minvant algun punt..(aquest és un punt crític, perquè anar minvant punts és fàcil de dir, però fins quan s'ha de minvar....en el meu cas fins l'infinit...!)
Aqui us explico un secret vaig minvar tant que al final em va quedar com un xurro llaaaarg i clar com que ets novata no saps desfer i collir els punts, oi? doncs la solució perfecte, ejem, ejem: :un botó de fusta ben gran!!!! i voilà boina feta!!!!



No us penseu que les fotos tant petites són casuals, no.....és que vosaltres en sabeu molt i d'aquesta manera sembla que no es vegi tant el xurro de llana que hi ha a sota del botó!




Apa Núria! que no em rigut ni res amb la boina, oi?

Bé prometo que la meva següent intentona amb la mitja serà menys ambiciosa i més seriosa. Ho prometo.

Anna


dijous, 17 de gener de 2013

GRÀCIES

Dimarts vaig tenir una gran sorpresa, vaig rebre un paquetet de part de la Cristina de  No paris de cosir...!!!

 
Moltíssimes gràcies Cristina per aquest buff  tant calentet,  per pensar-hi, pel carinyo que hi poses i sobretot per la il·lusió que transmets en tot el que fas i que ens deixes disfrutar a través del teu blog!!!.
 

Gràcies


dimarts, 15 de gener de 2013

I ELS REIS VAN ARRIBAR....

Avui us explicaré una història que em fa molta il·lusió compartir, però que no té a veure amb el blog o si...perquè parlo de mi...i de La Llacuna (LLANNACUNA= Llana+Anna+La Llacuna).

En l'anterior post vaig parlar de lo nerviosos que estàvem perquè venien els Reis d'Orient...doncs vam anar cap a l'esperada cavalgata,  el Nil i el seu inseparable amic Pau, amb la banda del poble (no podia ser d'una altre manera!) acompanyant els Reis cap a la plaça per escoltar el seu discurs anual.


 
La cavalgata va ser molt lluïda, un cop érem a la plaça  vem escoltar atentament els tres discursos dels Reis.  El Nil (que és un seguidor incondicional del Rei negre) em diu:
- Mama avui vull que vingui a casa el Rei Blanc....
i jo li contesto,
- Ostres Nil això no es pot triar, hi ha molts nens i nenes i els tres reis s'han de repartir la feina. Segur que vindrà, però no sabem quin...
- Si ja, però aquest any no sé perquè m'agradaria el blanc, com que l'any passat va venir el negre...
 

I  ves per on, després de sopar una mica, truquen a casa i es presenta el Rei blanc....però aquest any sort en vem tenir dels patges, perquè el pobre Melcior  va venir tant afònic que no podia ni parlar....i el Nil li diu:
- Ha vingut el rei que jo volia!...  saps una cosa?  el meu pare està treballant....jo li donaré els seus regals...
- i el seu pare li contesta (baixet, sense cridar per culpa de la terrible afonia que tenia) ostres Nil quin pare més treballador que tens!

 
A la matinada, quan va arribar el seu pare cansat de tant treballar.......el Nil li diu
-Papa saps que ha vingut el rei blanc? T'ho has perdut, però no et preocupis jo t'he guardat els teus regals! eren les dues de la matinada...
 
És increïble el que fa la il·lusió, oi?  i si durés tota la vida!


dissabte, 5 de gener de 2013

ESPERANT ELS REIS....

Avui i aprofitant que el trapella de casa fa una migdiada pactada des de fa dies....per poder anar a la cavalcata de Reis... puc publicar el meu tercer post.
Doncs bé, avui faré una cosa curteta (per si es desperta....estem tant nerviosos!!!).

Fa dies vaig veure un suro molt original que va fer la Marta del TM (que no conec personalment perquè estem molt lluny, però seguir el seu blog és una gran font d'inspiració). Aqui us deixo el seu post:  un suro , ella va trigar  5 minuts en fer-lo, jo una miqueta més....però el resultat ha estat xulíssim.

Escollir la tela va ser sencill, la vaig trobar mirant el blog de la Cristina, no paris de cosir, no us deixo el post concret perque no l'he sabut tornar a trobar, en té tants!!!! ella hi va fer una bandolera pel seu marit i em va encantar!  em vaig posar en contacte amb ella a través del mail i en 5 minuts ja tenia la resposta, moltes gràcies Cristina!, no només em va contestar si no que ella mateixa em va facilitar la roba. Va ser tant sencill i perquè no una excusa perfecte per conèixe-la (ja ja ja)!.
Al Nil li encanten els mapes, vol saber on són els diferents llocs de què sent parlar i SOBRETOT de quin païs vénen els dinos, els tigres, on viuen els elefants?

Doncs aqui teniu el suro que està penjat a la cuina per poder-hi enganxar lo més important que tenim, el dia a dia!.



Així va quedar


Ja l'anem omplint...


I ara ja és imprescindible a la cuina!

Doncs bé, tinc mooltes coses pendents per explicar-vos referent a diferents regals de nadal, però ara ja ens hem de preparar per la cavalgata de Reis!!!! Hi ha algú que ja s'està despertant....pobret mai fa la migdiada, però avui és especial, oi?

Desitjo que els Reis un portin molts "dia a dia" com jo dic, de fet és lo més important, els petits instants de cada dia!

Una forta abraçada!

Anna