Fa ja un mes i mig (a finals de febrer) vaig anar a Nido de Abeja a fer un curset de cabàs de trapillo amb punt de mitja.
Era un divendres a les 5 de la tarda a Barcelona, tenia permís de la feina perquè aquell mati havien fet una petita operació ambulatòria a la meva mare i vaig ser amb ella. Tot havia anat bé, ella reposava a casa i per la tarda...........ufff.......... genial.Surto de casa a peu tot caminat en mig de Gràcia, el meu barri, passo per davant de la meva escola (ara és un supermercat, aixxxxx que poc poètic, oi? el Col·legi Montseny del Carrer Encarnació) i xino-xano vaig anar descobrint racons, recordant carrers, botigues que ja no hi son, botigues noves....no tenia cap pressa, aquell divendres el temps no apretava gens. Feia temps que no passejava. A Barcelona hi anem molt, a veure l'àvia, al teatre amb el Nil, a fer gestions, al dentista, al Clínic (sovint, per desgràcia...), de compres..... però a passejar sola per anar a fer alguna cosa per mi i només per mi feia tant de temps!.
Entro a Nido i flipo! quin bon rotllo hi ha, quin munt de coses per fer, idees, llanes....uauuuu!. Conec la Laura (encantadora) i comencem el curset set noies que no ens coneixem de res, però tenim una afició comuna i això fa que sense pensar ni improvisar comencis a parlar, a escoltar l'Anna (que té un blog anomenat la canilla ) la "mestra" molt maca i au som-hi!
Com pesen les agulles quan la peça comença a ser grandeta!.
I el resultat és:
Xulo, oi? i pràctic, ja el tinc ple de cremetes i mostres al bany, per fi un calaix endreçat, je je.
Doncs això és tot.
Per mi aquest cabàs és molt més que un simple cabàs....és el record d'un dia rodó.
Anna